Monestir de Santa María de L'Estany
Stella maris fulget (Drama de la Asunción de Santa Maria de l'Estany, s.XIII)
Stella maris fulget
cuncti gaudete fideles.
Virgo parit florem,
nullum perpessa dolorem.
Gaudeat Eclesia
genuit quia Virgo Maria.
Luce la estrella del mar,
alegraos, fieles todos.
La Virgen parió una flor,
sin sufrir ningun dolor.
Que la iglesia se alegre,
porque la Virgen María dio a luz.
Assumption play of Santa Maria de l'Estany (13th century)
The star of the sea shines bright,
rejoice all ye faithful!
A Virgin has given birth to a flower,
suffering no pain.
Let the church rejoice,
for the Virgin Mary has given birth.
Performers: Capella des Ministrers
Images: Monastery of Santa Maria de l'Estany (Barcelona)
Santa María de LLuçà
Este establecimiento monástico tiene su origen en la reorganización territorial efectuada en un lugar fronterizo entre las tierras en manos islámicas y las que se habían recuperado. Esta organización tenía una base militar y el castillo de Lluçà formaba parte importante de aquella línea defensiva. La fortaleza estaba bajo la influencia del condado de Barcelona. El primer señor de Lluçà conocido es Sunifred (988).La iglesia de Santa Maria
La iglesia de Santa Maria de Lluçà fue consagrada el 905, pero todo hace pensar que se trataba de una reconstrucción de una capilla anterior, posiblemente del siglo IX.
La canónica
La iglesia adquirió cierta importancia en la comarca y en un momento indeterminado se decidió establecer una comunidad de canónigos. Es seguro de que en 1150 no había ninguna comunidad en la iglesia y que en 1168 estaba ya en funcionamiento. Posiblemente se fundara hacia el 1154. Se sabe que el establecimiento se regía por la regla de san Agustín. En 1192 se puso el priorato de Lluçà bajo la protección de l’Estany. A finales del siglo XIII fue cuando la comunidad alcanzó su máxima esplendor. La comunidad era relativamente numerosa y cuidaba de la propia iglesia, así como de algunas más, dispersadas por los alrededores.
L´ESTANY DE BANYOLES. GIRONA. playebcn1
Lago de Banyoles, que es de origen tectónico y cárstico. Se formó en la época cuaternaria, hace unos 250.000 años. Los movimientos tectónicos producidos por la formación de los Pirineos abrieron la falla del Ampurdán. La erosión y otros fenómenos geológicos crearon la zona lacustre.
El primer lago de Bañolas tenía una extensión muy superior a la actual de unos 6 u 8 metros por encima del nivel actual de las aguas.
El agua del lago de Banyoles proviene de la Alta Garrocha, donde se filtra y discurre a través de una serie de canales subterráneos conectada con los acuíferos.
La leyenda nos cuenta que al igual que otros lagos como el Ness, en Bañolas cuenta una leyenda popular según la cual fueron primero las tropas de Carlomagno quienes, aprovechando su estancia en la ciudad de Gerona, se acercaron a Bañolas para intentar reducir y matar al dragón. Y que fue el Emperador, embargado de ardor guerrero, quien tuvo que pedir ayuda a San Emeterio, un monje francés que llegó a tierras gerundenses con él para combatir a los moros.
Cuando la bestia salió de su refugio se quedó mirando a aquel hombrecillo que no paraba de rezar y, como si de un cachorrillo se tratara, le siguió hasta la plaza. Después de este suceso, el santo milagrero fundó el monasterio de San Esteban de Bañolas, antes de irse a vivir a una cueva en medio de un espeso bosque donde no era posible adivinar si era de día o de noche. El monstruo regresó al lago, donde dicen que aún vive hoy, pero al que nadie ha vuelto a ver
l lago de Banyoles, situado en la comarca del Pla de l’Estany, es un estanque alimentado por aguas subterráneas procedentes de la comarca alta Garrotxa. Declarado paisaje pintoresco en 1951 y subsede de remo en los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, es un lugar de una excepcional belleza para pasear a su alrededor, hacerlo en barca o sencillamente merendar en su orilla.
La comarca del Pla de l’Estany (en català estanque significa estany) es una comarca rica en agua, dado que se encuentra situada entre dos cuencas fluviales: la del Fluvià al norte, y la de río Ter al sur. Por ello posee diversos estanques, de entre los cuales el del lago de Banyoles es el más conocido. De gran belleza, en forma de ocho irregular con forma ovalada, este lago posee además un enorme valor ecológico dado que alrededor de él se acumula una enorme diversidad vegetal y animal que vive del hábitat que este lago de agua dulce proporciona.
Banyoles es el municipio situado en su orilla derecha. La importancia que tiene el lago para sus habitantes es de vital importancia y constituye unos de sus principales símbolos de su identidad. De hecho el municipio pudo crecer a su orillas gracias a los canales de riego que los monjes benedictinos del monasterio de Sant Esteve de Banyoles construyeron en el año 812. Estos canales aún se conservan y cruzan el pueblo. En su momento permitieron controlar las crecidas del lago y aumentar la habitalidad de la zona. Posteriormente se le fueron dando usos menos urgente como el lavado de la ropa, el riego de campos y usos industriales (tejidos, papel, harina, etc.).
El lago Banyoles (también conocido como lago Bañolas) es hoy en día un importante centro de atracción turística y alrededor de él se pueden llevar a cabo diversas actividades: el tren Pinxo, un pequeño tren turístico que recorre la zona sur del lago hasta llegar a la preciosa iglesia románica de Santa Maria de Porqueres, la zona de baño, los paseos en barca, las casas de pescadores, la visita al pequeño lago Vilar, junto al lago mayor…
El lago de Banyoles, por su riqueza natural y paisajística, está incluido en el plan de espacio de interés natural, por lo que goza de un estatus de conservación elevado y se ruega disfrutar de su presencia sin afectar su integridad.
L' ESTANY UN BONITO PUEBLO.avirufas38
UN BONITO PUEBLO MEDIAVAL CON CASAS DE PIEDRAS YUN CLUSTRO PRECIOSO
Castellterçol - L'Estany | MTB
► Music
▽DEAF KEV - Invincible [NCS Release]
▽ Follow DEAF KEV
SoundCloud
Facebook
YouTube
Monestir de Santa Maria Vallbona de les Monges
Romanesque paintings of Ravós Terri, Catalonia - Spain 4K Travel Channel
We have some time and enjoy a break at the Lake of Banyoles. It's a wonderful early summer day and the ducks seem to be in the best mood. Only a duck lady needs a lot of time for her make-up before it is ready for the photo shoot. We continue our journey to Ravos de Terri, about 8 km southeast of Banyoles. The church of Sant Cugat de Ravos de Terri is part of a castle. It was built in the 12th century, later the castle was built around it.
Excellent frescoes which presumably date from the 13th century are in the apse. Created by the traveling painter with nicknames Meister Ravos, they were long time painted over. During renovations in 1928 they have been rediscovered and restored. These are the only Catalan frescoes which are still at their place of origin, the place where they had been painted. Normally, you get to see something like that only in MNAC (National Art Museum of Catalunya) in Barcelona.
The church is dedicated to Saint Cugat (Sant Cucuphas), a martyr originating from Tunisia, who was allegedly executed here. His relics are now in the Basilica of Santa Maria del Mar in Barcelona.
The Església de Sant Cugat de Ravos de Terri is not publicly accessible, no masses are celebrated here. We owe it to the efforts of Vikki Benito and Txell Pujol from Consell Comarcal Pla de l'Estany , which made the visit possible.
.........
please read more:
Wir haben noch etwas Zeit und genießen eine Pause am Estany de Banyoles. Es ist ein wunderbarer Vorsommertag und auch die Enten scheinen bester Laune zu sein. Nur eine Entendame benötigt extrem viel Zeit für ihr Make-Up, bevor sie für das Fotoshooting bereit ist.
Dann fahren wir weiter nach Ravós de Terri, ca. 8 km südöstlich von Banyoles. Die Kirche Sant Cugat de Ravós de Terri ist Teil eines Kastells. Sie wurde im 12. Jahrhundert errichtet, später wurde die Burg herum gebaut.
In der Apsis befindet sich großartige Fresken, die vermutlich aus dem 13. Jahrhundert stammen. Sie stammen von dem Wandermaler mit Spitznamen Meister Ravos und waren lange Zeit übermalt. 1928 wurden sie bei Renovierung wiederentdeckt und restauriert. Es sind die einzigen katalanischen Fresken, die sich an ihrem Ursprungsort befinden, an dem sie auch gemalt wurden. Normalerweise bekommt man so etwas nur im MNAC (National Art Museum of Cataluny) in Barcelona zu sehen.
Die Kirche ist dem Hl. Cugat (Saint Cucuphas) gewidmet, einem aus Tunesien stammenden Märtyrer, der angeblich an dieser Stelle hingerichtet wurde. Seine Reliquien befinden sich heute in der Basilika Santa Maria del Mar in Barcelona.
Die Església de Sant Cugat de Ravós de Terri ist öffentlich nicht zugänglich, es finden hier auch keine Messen statt. Wir haben es Vikki Benito und Txell Pujol von Consell Comarcal Pla de l’Estany zu verdanken, die sich dafür stark gemacht haben, uns den Zugang zu ermöglichen.
...........
Weitere Infos im Reisevideoblock:
Besalú (Girona)
→ Suscríbete aquí y sigue los vídeos de Nazaret TV:
Besalú es una población medieval situada a 150 metros de altitud y que cuenta con una extensión de 4,92 km2.
Se encuentra localizada en el cruce de tres comarcas: Alto Ampurdán, Pla de l'Estany y La Garrocha. Dista 31 km de Gerona.
El origen de la ciudad fue el castillo de Besalú que ya se encuentra documentado en el siglo X, construido encima de un cerro donde están los restos de la canónica de Santa María, en la Alta Edad Media. El trazado actual de la villa no responde fielmente a su estado original pero sí que posibilita a grandes rasgos la lectura de la urbanización de la Edad Media con la existencia de importantes edificios: el puente, los baños judíos, la iglesia del monasterio de San Pedro de Besalú y San Julián, antiguo hospital de peregrinos, la casa Cornellá, la iglesia de San Vicente y la sala gótica del Palacio de la Curia Real.
Besalú deja ver una estructura arquitectónica y urbanística bastante coherente con el pasado medieval. La importancia monumental de Besalú viene dada fundamentalmente por su gran valor de conjunto, por su unidad, que la determina como una de las muestras más importantes y singulares de los conjuntos medievales de Cataluña...
Más vídeos en:
¿Quieres descubrir más vídeos con valores cristianos?
► Entra ahora en Nazaret TV:
Más enlaces interesantes:
→ ADORACIÓN en directo:
→ Los misterios e la Tilma de Guadalupe:
→ El misterio de la Eucaristía:
→ Testimonio de Juan Manuel Cotelo:
→ P. Lofeudo, La adoración:
Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya
La traça d'aquesta ruta s'articula sobre l'eix principal La Jonquera i Sant Pere de Rodes passant per Montserrat i fins a Alcarràs. Venint del nord es passen els Pirineus pel Coll de Panissars i la Jonquera i des de Catalunya l'inici és a Sant Pere de Rodes.
Ambdós itineraris conflueixen a Vilabertran i segueixen cap a les ciutats de Figueres (Alt Empordà), Girona (Gironès), Vic (Osona), Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Cervera (Segarra), Tàrrega (Urgell) i Lleida (Segrià).
La ruta passa per monestirs com Montserrat, Sant Benet de Bages, Santa Maria de l'Estany i Santa Maria de Vilabertran.
La ruta a Catalunya finalitza a Alcarràs a partir d'on el Camí de Sant Jaume continua per terres aragoneses fins a Fraga i després cap a Saragossa i Logronyo on enllaça amb el Camí Francès.
CUEVA DE VALPORQUERO, León
Imágenes del exterior e interior de la Cueva de Valporquero en León.
A fecha 22 de junio de 2011
MONASTERIO DE PIEDRA EXPERIENCIA MEDISALUD
Castell Cartoixa de Vallparadis
ᴴᴰ[4K 60FPS] ● ????Boutique de Madison Park ????● [ 2160p 4K UHDV.]
Arribada a la població dels Omells (Tarragona) i accés per pista forestal a la destinació de la descarga.
Els Omells de na Gaia és una vila i municipi de 142 habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar inicialment al voltant del castell, actualment només en queden algunes restes de murs. Els carrers van baixant, seguint els desnivells, en forma concèntrica
Music: Boutique Madison Park
Website:
Madison Park on Facebook:
Twitter:
Google +: gplus.to/MadisonPark
Destaca en el conjunt l'església parroquial de Santa Maria (té també com a patró sant Sebastià, advocat contra la pesta, segurament per algun antic vot del poble). La parròquia és documentada des del 1154, quan es va reestructurar l'arxidiòcesi de Tarragona, a la qual sempre ha pertangut. L'actual edifici (fet substituint l'anterior gòtic) és del segle XVIII, amb capelles laterals i un esvelt campanar de base quadrada i cos superior vuitavat.
Des de l'inici del segle XVII tingué una especial incidència en la pietat local la devoció a la Mare de Déu del Roser, que tenia una confraria pròpia, i per això se celebrava una festa major secundària el dia 22 de maig, festa del Roser de Maig; l'endemà és tradicional anar en processó al santuari del tallat (del municipi de Vallbona de les Monges). La festa major d'estiu se celebra per la Mare de Déu d'Agost. Prop del poble hi ha una abundosa font que, canalitzada a l'inici del segle XX, proporciona aigua suficient a la població.
Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta població el Servicio de Inteligencia Militar (S.I.M.) de la República hi va establir el Campo de Trabajo nº 3 . En el mateix centenars de persones hi sofriren captiveri i moltes hi trobaren la mort.
El paisatge és una barreja de boscos de pins i alzines i de terres cultivades. Els conreus són bàsicament de secà: l'olivera, l'ametller, la vinya i els cereals. Les explotacions ramaderes complementen l'activitat agrícola.
The Omells na Gaia is a town and municipality of 142 inhabitants of Urgell. Located in the Sierra del Tallat, on a hill 560 meters. Barony belonged to the monastery of Vallbona. Initially formed around the castle, now there are only some remains of walls. The streets were down, following drops in concentric manner.
Stresses in the whole parish church of Santa Maria (a pattern also as Saint Sebastian, lawyer against the plague, probably by some old people's vote). The parish is documented since 1154, when it restructured the archdiocese of Tarragona, which has always belonged. The current building (made by replacing the former Gothic) is the eighteenth century, with side chapels and a bell tower of square base and octagonal upper body.
Since the beginning of the seventeenth century had a special impact on local piety devotion to the Virgin of the Rosary, which was itself a brotherhood, so celebrated a festival high on May 22, feast of the Rosary May; the day is traditional to go in procession to the shrine of cut (the municipality of Vallbona). The summer festival celebrates the Virgin of August. Near the village there is an abundant source that channeled the beginning of the twentieth century, providing enough water to the population.
During the Spanish Civil War, the population in the Military Intelligence Service (S.I.M.) of the Republic was established the Campo de Trabajo nº 3. In the same hundred people there suffered captivity and many are found dead.
Concert ' SENY I RAUXA DELS CATALANS. AL NOSTRE AIRE ! ' - 1a. part
Una festa i alhora un concert multitudinari de cors pertanyents a l'Agrupació Coral de les Comarques de Girona. Un esdeveniment que és un mostra de l'ànima del nostre poble, que precisa i defineix amb textos i cançons, com ens agrada, per igual, tot el que és enraonat i amb seny, com també les rauxes més apassionades. Un extrem i l'altre que, inevitablement, conviuen en nosaltres.
Diumenge, 9 d'octubre de 2016, Pavelló de Sant Dalmai, Gironès
Amb la participació conjunta del Cor Amaril·lis de Girona, el Cor Indika de l'Escala, el Cor Filharmonia de Girona, la Coral Bell Ressò de Cassà de la Selva, la Coral Camprodon, la Coral Josep Ruhí de Bescanó, la Coral Les Estunes de Porqueres, la Coral Palandriu de Llançà, la Coral Pla de Girona, la Coral Vol d'Oreneta de Sant Sadurní de l'Heura, Els Cantaires de Sarrià, l'Orfeó de l'Empordà d'Avinyonet, l'Orfeó Jonquerenc de La Jonquera, el Retorn Planenc de Les Planes, Veus Amigues d'Aiguaviva i la coral Veus de l'Estany de Banyoles.
Repertori interpretat: 'Més lluny' de Lluís Llach, 'Roseret de roses blanques' tradicional menorquina, 'L'Hereu Riera' popular catalana, 'La Puntaire' sardana de J. Viladomat, 'El vals de can Borrasca' popular del Lluçanès, 'Au jovent' popular catalana, 'Quina taula tan ben parada' tradicional catalana, 'Sota de l'Om' tradicional catalana, 'Boig per tu' de Pep Sala, 'Cançó de taverna' d'Apel·les Mestres, 'La rosa del port' i 'El meu avi' de J.Ll. Ortega Monasterio i 'Que tinguem sort' de Lluís Llach.
Acompanyament pianístic: Robert Gàlvez
Narradores: Núria Ponsatí i Mariona Ponsatí
Recitador: Josep M. Salvatella
Argument: Irene Llongarriu
Directors: Carme Cornellà, Irene Llongarriu, Montse Casanova, Ramon Manent, Elena Rodríguez, Quim Mandado i David Sunyer.
Enregistrament: Pere Trias
Organitzat per l'Agrupació Coral de les Comarques de Girona amb la col·laboració de la Coral Josep Ruhí de Bescanó.
Amb el suport institucional de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Bescanó i Vilobí d'Onyar.
1968 El lago de Bañolas - Estany de Banyoles - Esquí naútico en El lago más grande de Cataluña
El lago de Bañolas (en catalán, l'Estany de Banyoles) es el lago más grande de Cataluña, en la provincia de Gerona. Es el principal símbolo de la ciudad de Bañolas. El lago y su cuenca lacustre son considerados el conjunto cárstico más extenso de España, constituyendo un sistema medioambiental de notable valor.
Situado en el oeste del término municipal de Bañolas, fue declarado por la Generalidad de Cataluña como zona integrante del Plan de Espacios de Interés Natural. En 2003 se incluyó en la lista Ramsar de Zonas Húmedas de Importancia Internacional, solicitándose por varios colectivos la instauración de un Parque Natural.
El lago de Bañolas es de origen tectónico y cárstico. Se formó en la época cuaternaria, hace unos 250.000 años. Los movimientos tectónicos producidos por la formación de los Pirineos abrieron la falla del Ampurdán. La erosión y otros fenómenos geológicos crearon la zona lacustre.
El primer lago de Bañolas tenía una extensión muy superior a la actual, inundando las riberas unos 6 u 8 metros por encima del nivel actual de las aguas.
El agua del lago de Bañolas proviene de la Alta Garrocha, donde se filtra y discurre a través de una serie de canales subterráneos conectada con los acuíferos. El agua brota en tres niveles diferentes formando la cuenca lacustre, que se compone de los riachuelos de Espolla y Usall, la laguna de San Miguel de Campomayor y el lago de Bañolas, pero también discurre agua superficial hacia el lago, a través de los riachuelos naturales de Estunes, Vilà, Deus, Marquès, Tanyers, Castellana, Can Morgat y Lio, que suponen el 10% de las aportaciones totales de agua al lago.
En 1992 fue acondicionado para la celebración de las competiciones de remo de los XXV Juegos Olímpicos. Dotándolo de instalaciones temporales: la pista de remo en sí, gradas provisionales para 4.500 personas sentadas, una torre de 14 m para las cámaras y el foto finish y las instalaciones del Club Natació Banyoles fueron usadas como centro administrativo y de servicios.
En 2004 fue el escenario del Campeonato Mundial de Remo.
Al igual que otros lagos como el Ness, en Bañolas cuenta una leyenda popular según la cual fueron primero las tropas de Carlomagno quienes, aprovechando su estancia en la ciudad de Gerona, se acercaron a Bañolas para intentar reducir y matar al dragón. Y que fue el Emperador, embargado de ardor guerrero, quien tuvo que pedir ayuda a San Emeterio, un monje francés que llegó a tierras gerundenses con él para combatir a los moros. Cuando la bestia salió de su refugio se quedó mirando a aquel hombrecillo que no paraba de rezar y, como si de un cachorrillo se tratara, le siguió hasta la plaza. Después de este suceso, el santo milagrero fundó el monasterio de San Esteban de Bañolas, antes de irse a vivir a una cueva en medio de un espeso bosque donde no era posible adivinar si era de día o de noche. El monstruo regresó al lago, donde dicen que aún vive hoy, pero al que nadie ha vuelto a ver.
SANTUARI DE MONTGRONY el Ripollès) setembre ' 2013
20170121 Collada de Toses. Girona, Catalunya
Avui tot això és historia. El proper més d'octubre farà trenta anys que es va inaugurar el tunel del Cadí i en el present la carretera de la Collada està ben cuidada. Però amb les seves corbes -diuen que 365, tantes com dies té l'any– i un fort desnivell –arriba als 1.800 metres d’alçada– segueix sense poder competir amb la via que travessa el Cadí, ni en facilitat ni velocitat.
Els pocs automòbils que hi circulen actualment solen ser de gent dels pobles veïns o d'esquiadors que van a La Molina. Són encara menys els qui com jo hi pasem simplement per gaudir dels boscos, prats i muntanyes que admirem a banda i banda... Més informació sobre el vídeo a calgitanet.wordpress.com
11 SORTIDA AL MONESTIR DE RIPOLL
Esglesia de Sant Climent - Taull
Esglesia romanica de la Vall de Boi, a la localitat de Taull, declarada patrimoni mundial de l UNESCO.
Iglesia romanica del Valle de Boi, en la localidad de Taull, declarada patrimonio mundial de la UNESCO.
Romanic church of the Valley of Boi, in the locality of Taull, declared world-wide patrimony of UNESCO