Jardins de Laribal Barcelona Superwide 4K
Labiral Gardens - Barcelona. February 2016
MONTJUÏC Verd (Els Jardins de Laribal) Barcelona
Pg. de Santa Madrona, 2.
Els Jardins de Laribal, enllestits el 1922, estan vinculats a un esdeveniment posterior: l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquest esdeveniment va representar la culminació d'un projecte iniciat l'any 1905 per organitzar a Montjuïc una exposició sobre les indústries elèctriques, l'energia emergent d'aquell temps.
Un dels comissaris de l'Exposició Internacional de Barcelona va ser Francesc Cambó, que va encarregar els treballs d'enjardinament a l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. Va ser ajudant seu el jove arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es convertiria en el director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat, antecedent del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona, del qual va ser primer responsable i una de les persones determinants en el futur desenvolupament dels espais verds públics de la ciutat.
JARDINS LARIBAL
JARDINS LARIBAL
Apoyo al canal:
Jardines de Laribal (Barcelona)
Una de las maravillas escondidas en Montjuic, con la famosa font del Gat, la escalinata del Generalife, las rosaledas... Imprescindible.
Els Jardins de Can Castelló (Barcelona)
C. Castelló, 1-7
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un Centre Civic i un Casal per a la gent gran.
Els Jardins de Laribal
És una de les perles del Parc de Montjuïc i passejar-s'hi és una autèntica delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i llisca delicadament pel mig d'amples baranes, els bancs de rajola i les placetes, creen un conjunt de bellesa excepcional.
Aquest és un lloc per estar-s'hi, per contemplar-lo i per anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia difícil de superar.
Jardins de la Tamarita (Barcelona)
Pg. de Sant Gervasi, 47-49
Quan travessem la porta dels jardins de la Tamarita entrem en una Barcelona que ens porta els records de la burgesia que va edificar les seves mansions a la part alta de la ciutat i que les va envoltar de jardins assossegats.
En aquest cas es tracta d'una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que a principis del segle XX va ser adquirida per l'industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa senyorial -avui seu de la Fundació Blanquerna- voltada de jardins, el disseny de la qual es considera una de les primeres obres de l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí. Mata va construir tres cases més per als seus fills a la part alta de la finca, que actualment no pertany als jardins.
MONTJUÏC Verd (Jardins de Joan Maragall) Barcelona
Av. de l'estadi (davant de l'Estadi Olímpic)
Aquests jardins tenen el seu origen en els que va dissenyar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial que es va construir a Montjuïc dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929. L'objectiu de l'edifici va ser doble: que Alfons XIII disposes d'un espai per a grans recepcions i també d'un lloc on fer una pausa i reposar una estona durant les seves visites a la dita exposició.
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música de la ciutat, un projecte que no va prosperar però que sí que va determinar el nom amb el qual es coneix el palauet i amb el qual, durant molts anys, es van conèixer els jardins que l'envolten: Albéniz, en honor al gran músic Isaac Albéniz.
L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. Aquesta ampliació va ser duta a terme per Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Aquest és un dels tres jardins de Montjuïc que, juntament amb els de Mossèn Cinto Verdaguer i Mossèn Costa i Llobera, van ser dedicats durant aquesta dècada a poetes catalans.
Actualment, el Palauet Albéniz és la residència de la família reial espanyola a Barcelona quan són en visita oficial, dels convidats il·lustres de la ciutat i seu de recepcions municipals de rellevància. És per aquests motius que en determinades ocasions els jardins estan tancats al públic.
MONTJUÏC Verd (Jardins de Mossèn Costa i Llobera) Barcelona
Ctra. de Miramar.
Els jardins es van crear a finals dels anys 60 sota el guiatge del jardiner tècnic municipal, professor de l'Escola de Jardineria de Barcelona i cactòleg català Joan Pañella i de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, director aleshores de Parcs i Jardins. Estan situats en un espai que havia estat ocupat per bateries antiaèries.
El recinte ha estat dedicat des dels seus inicis a col·leccionar i exposar cactus i altres plantes suculentes i tropicals, ja que la seva orientació (zona de Miramar, sud-est) i el seu pendent propicien la vida d'aquestes plantes. Ja als anys 30 hi havia a la zona unes antigues plantacions dedicades a aquestes plantes, que van servir d'assaig i motor per crear després el jardí. En el moment de màxima esplendor, el jardí acollí fins a 800 espècies diferents.
En una rehabilitació duta a terme entre els anys 2006 i 2007 es va recuperar l'esperit inicial de l'estètica del jardí i la distribució de les espècies amb un ordre decoratiu. En alguns casos s'han recuperat espècies, com la de l'Oreocereus neocelsianus. També s'hi han incorporat algunes plantes noves que abans no existien, com ara la Xanthorrhoea i les corísies (Chorisia speciosa).
Els jardins reten homenatge al poeta Costa i Llobera amb l'escultura L'au dels temporals, de Ros i Bofarull; al professor Joan Pañella, amb un monòlit de Txell Duran, i a la tradició local, amb la figura realista de bronze de La puntaire, de Viladomat.
BARCELONA Jardins Torre Girona
c.de Jordi Girona 31..........La torre Girona es va construir a meitats del segle XIX. Era la residència privada del banquer Manuel Girona. Ara en fa ús la UPC, hi ha la seu del Rectorat i del Barcelona Supercomputing Centre (BSC). La zona enjardinada, però, pertany a Parcs i Jardins i els veïns asseguren que no està prou oberta al barri.
MONTJUÏC Verd (Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer) Barcelona
C. dels Tarongers, 1-5 (entrada accessible).
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
BARCELONA Jardins de Moragas
Adreça: C/Tavern, davant el C/Calaf..........Aquest espai verd va ser originàriament el jardí de la finca del financer Francesc Moragas. Els propietaris el van cedir a l'Ajuntament que, el 1959, el va obrir al públic.
Escaleras del Generalife (Jardines de Laribal) - Montjuic/Barcelona
Los jardines albergan varios espacios singulares, como las escaleras del Generalife, que conectan los jardines de Laribal y los del Teatre Grec con la Fundación Joan Miró y el Jardín de Esculturas, diseñadas por Forestier con inspiración en el Generalife, con estanques con fuentes en los rellanos y cascadas en los pasamanos
Barcelona Jardines de Joan Maragall Se encuentra en Montjuich
Barcelona Jardines de Joan Maragall Se encuentra en Montjuich - tocando al palacete Albeniz
MONTJUÏC Verd (Jardins Joan Brossa) Barcelona
Plaça de Dante-avinguda de Miramar
Els Jardins de Joan Brossa abasten gran part dels terrenys que durant 32 anys va ocupar l'antic Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas. Entre els anys 1930 i 1936, a la part superior d'aquests terrenys ja hi havia existit un altre parc d'atraccions: el Maricel.
Abans de la construcció del Parc d'Atraccions de Montjuïc, entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona de la muntanya va tenir un ús militar: la ubicació del destacament de la bateria Álvarez Castro de defensa de la costa, que va ser construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1964 l'Ajuntament de Barcelona va demanar els terrenys a l'exèrcit, i el 1965 es va procedir a l'enderrocament de les instal#lacions militars. La creació del parc d'atraccions també va comportar l'enderrocament de les barraques que s'havien anat construint, tot i les instal·lacions militars, després de la Guerra Civil espanyola.
El Parc d'Atraccions de Montjuïc es va inaugurar l'any 1966 i va tenir el seu moment de màxima esplendor durant la dècada de 1980, amb més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure on cada estiu s'hi celebraven concerts amb cantants i grups molt famosos de l'època.
A finals de la dècada següent, el parc va iniciar el seu declivi i, a més, va finalitzar la concessió municipal d'ús dels terrenys. Les propostes per a una nova concessió no van prosperar, i l'any 1998 el Parc d'Atraccions de Montjuïc va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona va decidir construir-hi els actuals jardins públics, cosa que va permetre reordenar i renovar una bona part de la zona alta de la muntanya de Montjuïc.
Lummm @ Jardins Laribal, Montjuic de Nit, Barcelona - 2011-07-02
Lummm @ Jardins Laribal, Montjuic de Nit, Barcelona - 2011-07-02
Jardins de Joan Maragall
Al entrar en estos jardines se tiene la impresión de que son propios de un rey. Y lo son, ya que a principios del siglo XX fueron creados para un rey.
Los Jardines de Joan Maragall son elegantísimos, con avenidas arboladas, amplias extensiones de césped, parterres de broderie, fuentes ornamentales, numerosas esculturas al aire libre y un palacete que fue, y aún lo es, residencia real.
Les plus beaux parcs et jardins de Barcelone
Les après-midi automnales sont parfaites pour profiter d’une promenade dans l’un des parcs et jardins de Barcelone. Voici nos préférés !
Jardins de la Maternitat (Barcelona)
Travessera de les Corts i carrers de la Maternitat, Doctor Salvador Cardenal i Mejía Lequerica.
El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica.
Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.
MONTJUÏC Verd (Jardins del Teatre Grec) Barcelona
Pg. de Santa Madrona, 38.
Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l'Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d'Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
Els jardins van ser dissenyats per l'enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l'antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l'Arròs, formant un espai unitari.
La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l'Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.
A partir de 1979, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d'estiu de Barcelona: el Festival Grec.